Inquiet from Senyal by vàlius

De nit faig camí,
la foscor respira,
esperança i por,
quietud i tempesta.

Tinc el cor inquiet
i tinc l’ànima en vetlla,
sento una remor:
són els morts o els que venen?
Sento el batec del meu cor
o són les passes d’un altre?

Tenallat de terror
i consumit pel dubte.
Ja no em pot calmar res,
ja no em pot salvar res:
m’he perdut en la fosca.

Són les meves nits:
paraules i passes,
queixes i neguits.
Són meves o d’altres?

Tinc el cor inquiet
i tinc l’ànima en vetlla.
És la lluna que em guia,
doll d’aigua nocturna?

Se m’escapen les joies,
esperances truncades.
Lluen tots els estels,
però no em porten a casa.

Ja no em pot calmar res,
ja no em pot salvar res:
m’he perdut en l’abisme.

• Punk
• Pau