Senyal by vàlius

Senyal és el quart llarga durada de vàlius. Excepció feta d’algunes línies de veu, el vam gravar completament el mes de juliol de 2018 als estudis Caballo Grande (Barcelona) amb el Cristian Pallejà i el Ferran Resines, que l’han mesclat. El màster l’ha fet el Javier Roldón a Vacuum Mastering (Saragossa). vàlius som Gerard Segura i Pol Serrahima.

Les lletres i la música de totes les cançons han estat escrites, si se’n pot dir així, per vàlius, amb algunes excepcions.

‘Balada’ és una versió traduïda i adaptada de ‘Can’t Do That’, de Dead Moon (Strange Pray Tell, Tombstone Records, 1992).

‘TheFall’ és el nostre homenatge a Mark E. Smith, que va morir el 24 de gener de 2018: sobre una base rítmica seva (‘I Feel Voxish’, The Fall, Perverted By Language, Rough Trade Records, 1983), la Blanca de Les Sueques, reconeguda thefallòloga, ens va regalar una lletra, que va cantar, i uns teclats. La segona guitarra la va posar l’Àlex Todó, vàlius honorífic. A tots tres, gràcies.

En d’altres cançons hi ha també deutes, agraïments i referències que ens ve de gust esmentar.

‘Hereu’ es diu així simplement perquè ens sembla que la melodia recorda l’estil de l’Hereu Escampa. Tant de bo.

L’expressió “pijo emocional” que utilitzem a ‘Jutjar’ ens la va cedir amablement la Maria Cabrera, a qui donem les gràcies també per fer la correcció de les lletres de les cançons en aquest fulletó.

Amb ‘Pleonasmes’ complim per fi amb el punt 4 del nostre manifest fundacional: fer una cançó sobre els sintagmes redundants.

La lletra d’‘Amistat’ està inspirada en el poema ‘Amistad a lo largo’ de Jaime Gil de Biedma (Compañeros de viaje, Ed. Joaquín Horta, 1959).

A ‘Mandat’, hem utilitzat un parell de proclames antigues: “tots fassam per amor de Déu lo que mana fra Mateu” ho cridaven els grups d’avalotats que seguien aquest frare franciscà a principis del segle XV; variants del clam “el pare Adam morí sense fer testament, per tant, tot és de tothom” les van fer seves alguns remences, ja al segle XIV contraris a tota propietat privada. El refrany “Déu té un bastó que pica i no fa remor” ens el va donar a conèixer la Irena Visa, de Banyoles. Finalment, la lletra de la segona part de la cançó és una cita (adulterada) d’una carta de Ciceró a Àtic, tal com la citaven al blog https:// sententiaeantiquae.com (post amb data de 28 de juny de 2018).

The Indian Runners és el segell de música independent de l’Associació Cultural Indian Runners, que promou l’activisme musical, els principis de l’autogestió i la igualtat de gènere en l’escena. Muntem concerts, editem discos, fem publicacions en altres formats i ens organitzem per afavorir el suport entre bandes.

theindianrunners.com
botiga.theindianrunners.com
Twitter
Instagram
YouTube