DIMONIS from REBROT by Invers

Sent les veus que em parlen
no puc pensar amb tant de soroll
ara amenacen
en fer la meua vida un infern

Pou d'angoixa negra,
Que a poc a poc ho va cremant tot
Ara desperte,
Per ser algú completament nou

Per fi la tempesta dona pas a un cel blau lluent,
Sentint-me orgullosa del camí

Perquè…
Tinc tants dimonis que em volen fer tremolar
Però ni un pas enrere, soc forta per volar
Tindre en compte fins on he arribat
Sempre amb perspectiva i sense dubtar

Sents que ara controles,
Però tu i jo sabem que et vas a caure de nou al pou
Si encara tens algú a prop és perquè no et coneix prou

Pell de cabra, esperit de lloba
No t'enganyes, tot constructe
No eres tu, són les pors que dubten
de qui vaig, de qui soc, de qui vaig ser
És la ment feta de boira, cof cof!
dissipa qualsevol eixida

Per fi la tempesta dona pas a un cel blau lluent,
Sentint-me orgullosa del camí

Perquè...
Tinc tants dimonis que em volen fer tremolar
Però ni un pas enrere, soc forta per volar
Tindre en compte fins on he arribat
Sempre amb perspectiva i sense dubtar

• Rock
• metal alternativo
• Beniflá