Momentània from Momentani by Selva Nua

En quin moment
se m’acut dir que sí a fer
un tomb pel casc antic?
En tinc ganes, però són intermitents.

Qui fos fanal…
elegància incandescent.
Contemplo mentre em pregunto
com coi m’he de vestir.

I em puja fal·lera de mar;
l’Atlàntic, als cabells enganxat.
M’estiro al llit esperant
que el llençol em gronxi
i no ho fa.

Han anunciat
un eclipsi a mitjanit.
Caldrà mudar-se bé,
perquè els astres poden fer-te ombra.

Em tallaré
les deu mitges llunes dels dits;
amb el fanal de fons
es despengen pel balcó.

I em puja fal·lera de mar;
l’Atlàntic, als cabells enganxat.
M’estiro al llit esperant
que el llençol em gronxi
i no ho fa.

• Barcelona